Lluis Llach

Coincideixo amb molts dels principis que esperonen la gent que creu en Podem. En algun moment m’ha seduït el moviment, però em ratifico: creure en el dret a decidir quan la constitució ho permeti és senzillament no creure-hi. I això no va de ser català o no. Va d’engany…

Si per no perdre vots als Països Catalans sud, no saps si el català-valencià és la mateixa llengua però a l’Alguer sí, no va de cultura, va d’engany.

Si per no perdre vots a Madrid no saps què és ni què representa l’Eix Mediterrani, no va d’ignorància, no. Malauradament, va d’engany.

Sóc gran i les esquerres m’han enganyat moltes vegades. Aquestes afirmacions corresponen a una manera de fer política antiga: l’engany. Continuo en l’intent esquerranós, com la gent de Podem. En el panorama català veig esquerres més sinceres que les noves velles ofertes.

 

Concordo con molti dei princìpi che motivano la gente che crede in Podem. A volte quel movimento mi ha attirato, ma confermo: credere nel diritto a decidere quando la costituzione lo permetterà significa semplicemente non crederci. E questo non c’entra niente con l’essere o meno catalano. Si tratta di un imbroglio.

Se per non perdere voti nei Paesi Catalani del sud [Valencia] dici di non sapere se il Catalano e il Valenziano siano la stessa Lingua ma quella di Alghero sì, non c’entra la cultura. E’ un imbroglio.

Se per non perdere voti a Madrid non conosci il Corridoio Mediterraneo, non si tratta di ignoranza, è un imbroglio.

Sono adulto, e la sinistra mi ha ingannato molte volte. Queste affermazioni rappresentano un modo di fare politico antico: l’imbroglio. Continuo a tentare di essere di sinistra, come la gente di Podem. Ma nel panorama catalano puoi trovare sinistre più sincere rispetto a queste nuove-vecchie offerte.